Cinegènere aFFaC 15/12/20
#Educació feminista espai de debat i reflexió
15
Desembre 2020
19:00
21
Desembre 2020
18:00
Referència: aFFaC-DEBA-2020-12-4
Versió 8 (de 8) veure altres versions
En aquest espai podeu deixar els comentaris, impressions i inquietuds que us hagin sorgit arran de la visualització de la pel·lícula Carmen y Lola.
Deixeu els vostres comentaris, impressions i inquietuds respectant sempre la resta de participants i la persona moderadora.
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Tancar el debat
Quin és el resum o conclusions d'aquest debat?
91 comentaris
Hola, molt bona tarda a totes i tots!
Què tal?
Us ha agradat el film?
hola !
si ha estat be
Heu pogut veure el vídeo del companys de Mataró LGTBI on us convidem a algunes reflexions?
Hola !
Hola Júlia i Anna!
ara el miro
ahh !! jo també, perdoneu !
Doncs us recomano que ho veieu ;) Us convidem a algunes reflexions post-peli
Conversa amb Jesús
Hola A totxs. És important que mireu el nostre video de presentació perquè proposem molts temes de debats.
Hola, Jesús!
A la que el veieu, ens ho feu saber i parlem sobre els temes de debats ;) Tenim moltes ganas de saber la vostra opinió
Benvingudxs, jo soc en Raúl. Us convidem a reflexionar sobre qualsevol tema que tractem al vídeo!!
La primera reflexió a la que es convidem és sobre els espais segurs i de confiança per parlar. Penseu que el jovent proper es pot sentir còmode per parlar de qualsevol inquietud de diversitat afectiva o sexual que tingui?
Conversa amb Anna Miralles
molt interessants les preguntes que feu, i no son fàcils de respondre
Hi ha alguna pregunta que t'ha sorprès? Voldries parlar d'algun dels temes en concret? No dubtis a fer qualsevol pregunta, inquietud o reflexió que tinguis
És la idea, que no siguin fàcils, jeje
crec que el jovent actual, es mostra externament més segur del que és. Vull dir que hi ha espais per parlar, els amics es poden mostrar oberts a escoltar els dubtes d'un company, però despres les reaccions no son gents acollidores
es clar que depen molt de l'experiència de cadascu, i del teu entorn.
a casa parlem d'aquest tema amb els nostres fills, i quan els hi preguntes directament que penses, notes que s'incomoden
Actualment els joves tenen més informació, també hi ha més consciència sobre aquests temes.
a l'institut es parla del tema en les tutories, i la meva filla m'explica que alguns dels seus companys, fan moltes bromes al respecte, i no s'ho prenen en serio. Segons la meva filla, és perque en el fons el tema no l'entenen
Clar, imagino que això és un indici d'una possible necessitat d'una educació envers aquestes temàtiques?
Anna, primer de tot, enhorabona per comentar-ho a casa amb els fills. Genial!
És normal que es sentin incòmodes les primeres vegades, però t'animem a que no deixis de fer-ho. Acabaran normalitzant-lo i agrairan que ho facis.
a la meva escola no es parla, però si que entre els nens i nenes utilitzen aquest vocabulari per insultar-se entre ells
L'homofòbia està molt arrelada a la societat i, sense adonar-nos, es manifesta amb el llenguatge.
Conversa amb Juliam19
crec que el tema s'ha de tractar desde una perspectiva de llibertat i de decisió personal, no només des de la vessant del sexe, sinó com acceptació d'un mateix,
L'acceptació d'un mateix és un especte molt important. Però és necessari que l'entorn sigui segur per tal de poder garantir la llibertat.
si utilitzen unes paraules que senten a casa, però que no saben ni que vol dir.
està be educar als nens i nenes, però primer s'haurien d'educar a alguns pares i mares
Permeteu-me dir que el jovent no aprèn aquestes coses de naixement. Al final, ho han sentit a algun lloc (tv, al carrer, en família...) i, per tant, han tractat aquestes paraules com a normals. Creieu que com a societat tenim un paper important en aquest sentit?
i tant !!! som el model que ells segueixen, per això no nomes cal educar als infants sino als adults també.
La societat evoluciona i els infants tenen molta més capacitat d'aprenentatge i d'adaptació que els adults, que es queden encallats en les coses apreses d'abans
I tant Júlia! De fet, la finalitat és la acceptació integral del individu
crec que els propis professors de l'institut no saben ben be com tractar el tema, parlen de les seves opinions personals
i com diu l'Anna, els adults som els primers que hem d'aprendre, !! encara que ens costi !!
Els adults moltes vegades ho fem malament
El que és genial és que siguem autocrítics i reflexionem sobre què podem millorar
una de les coses que m'ha agradat de la pelicula és que es tracta d'una parella de noies, i no de nois.
Identifiqueu en el vostra dia dia alguna cosa que penseu que podrieu millorar?
si, una cosa a millorar per mi seria parlar més dels sentiments, perquè no se sentin sols i sapiguen que poden parlar amb nosaltres
Conversa amb Isi
Ja, que siguin dues noies és guai i creiem que necessari
si i tant ! ho deia perquè en el cinema es veuen més parelles d'homes que de dones
en el meu cas, la meva filla en plena adolescència, amb qui menys vol parlar és amb nosaltres.
Dins de la comunitat, les lesbianes estan més invisibilitzades. Per això creiem que està molt ben triades les protagonistes
L'adolescència és una edat complicada. Per un costat estan en plena fase de descobriment i, al mateix temps, busquen certa independència dels pares. Apareixen nous referents com els companys i companyes i, diria, els mitjans de comunicació.
Julia, el que creiem que és important és que no cedeixis. Obviament, no es tracta de que en parleu cada dia, però més val que sobri que no que falti ;)
més que mitjans, crec que son les xxss les que manen. La tele ni la miren, es pasa l'estona al mòvil
Els tipus de perfils que segueixin són claus
i vosaltres, a quina edat creieu que es pot tractar aquest tema ? i com el plantejarieu ?
Poden seguir des de activistes que tenen missatges molt guais, a persones sense contingut, o, en el pitjor dels cassos, a persones amb discurs d'odi
Anna, respecte a la pregunta que planteges, no hi ha edat concreta per introduir aquests temes. És important tractar-los amb normalitat des de ben petits i d'aquesta manera ells no hi veuran res estrany quan siguin grans
Respecte a la segona de les preguntes, evidentment és més complicat. No cal provocar el tema, sinó que sorgeixi de manera natural com sorgiria qualsevol altre tema
si tens raó, és des de la normalitat que s'ha de tractar, i acceptar amb normalitat la diversitat en tots els seus àmbits
en relació a la pelicula, penso que Carmen, si no hagués conegut a Lola, no s'hagues conegut a ella mateixa en la seva totalitat
La Lola fa que la Carmen descubreixi la seva sexualitat. Creiu que si la Lola no hagués aparegut, la Carmen estaria atreta per les dones?
i penso que es feina nostra, de la societat, permetre que les persones puguin i tinguin la possibilitat de coneixes com son, i no se sentin jutjats continuament.
I tant! I el que ens encanta de poder debatre és que ens fa a totes més concients d'aquesta necessitat, i ens fa que ho tinguem més present en la manera com actuem cada dia
Crec que la pressió externa fa molt. Carmen potser hauria sortit de l'armari o no. La veritat és que ho té difícil.
El fet de plantejar-se que ens cal fer feina i que no està feta ja és un pas. De ben segur que vosaltres ja heu avançat en aquest sentit pel sols fet de plantejar-vos totes aquestes coses
sense la Lola, la Carmen estaria sota la tutela del seu marit i seguiria les normes per mantenir les aparences. Però crec que tard ho d'hora li sortiria alguna altre Lola
Pensem com tu Julia!
La orientació sexual és la que és, i no es pot cambiar. L'atracció cap a les dones de la Carmen és una realitat intrínseca d'ella, existeixi o no la Lola.
la etnia gitana és molt conservadora, i molt tancada, realment és un escenari ben dificil per la Lola. Sort que te la noia de serveis socials, és l'unica amb qui pot més o menys parlar. Però no gaire, suposo que esta acostumada a no explicar les seves emocions i assumeix que ningu l'entendrà, i li costa molt obrir-se.
El paper de Paqui, la orientadora, és genial
Però no ens sorprèn que la Lola, d’entrada, no en vulgui parlar. No està acostumada i d’entrada, li costa.
bé, us haig de deixar, que ja s'hem fa tard.
La pelicula m'ha agradat molt, i també com planteja el tema, des de la descoberta de la Carmen, a la repressió de la Lola.
I crec que espais com aquest i películes com aquestes s'haurien de fer més sovint .
Moltes gràcies !!
Moltes gràcies per la teva participacio, Anna!
Anna, ha estat un plaer! Esperem que hagis gaudit de l'estona
a mi també m'ha agradat molt la pelicula, encara que l'entorn de les noies és massa estricte. No se com seria en un altre contexte
Depèn del context. Hi ha entorns, com el dels gitanos, que és més tancat.
Com a dada, part de la comunitat gitana es va manifestar en contra de la manera com estava retractada.
sobre el que deieu de l'homofòbia interioritzada, la Lola crec que no en te, ja que s'accepta tal com és, i des del principi sap que estima a la Carmen.
T'adjunto dos links d'articles en relació a la visio de la comunitat gitana:
https://www.elcorreo.com/culturas/cine/pocos-gitanos-verla-20180907213639-nt.html?ref=https:%2F%2Fwww.google.com%2F
https://www.huffingtonpost.es/2018/09/05/las-dos-miradas-de-la-polemica-carmen-y-lola-la-cinta-de-amor-entre-dos-gitanas_a_23518100/
Jo crec que més que no tenir-ne, és que es sobreposa a aquesta homofòbia interioritzada i externa.
que vols dir que sobreposa ?
Les seves ganes d’estimar fan que superi aquesta barrera.
si si clar, te molt clares les seves prioritats i els sentiments que te
D'estimar en llibertat
La Lola busca la llibertat constantment durant la pel·li. Per això aquesta "obsessió" per els símbols que representen la llibertat: els ocells, els avions...
si, el simbol de l'ocell és molt bonic.
A mi no em sembla just que l'única solució que els quedi és marxar.
Els graffitis, l'expressió artística en dibuixos...
el final el deixa molt obert, pot dir que marxen o pot dir que segueixen igualment
L'ocell és símbol de llibertat. Així com el mar.
treient-se totes les mascares, ben nues
tanmateix, hi ha rebuig de la família però les reaccions de la mare i del pare son ben diferents.
Aquí podriem veure dues reaccions, la mare que posa per davant el benestar de la filla. En canvi, el pare prioritza la imatge de la família per evitar la ruina i el malnom per part de la comunitat.
he de marxar ja, gràcies a tots per la feina que feu.
No deixeu de fer-la , la societat necessita persones com vosaltres que ens facin pensar i veure les coses amb ulls diferents, amb tots els colors existents.
Bona nit
Podem veure certs patrons d'actituds respecte el mètode de criança i el pes del gènere
Moltes gràcies, Júlia. El teu missatge és molt bonic. Gràcies per les teves aportacions
Moltes gracies per la teva participació. Ha estat un debat ben enriquidor.
Gràcies a tu Júlia. Ha estat un plaer per part nostra. Una abraçada
Carregant els comentaris ...